Gandia reforça la seua aposta per una pesca sostenible basada en la innovació i el producte local

Les noves ajudes autonòmiques per a la pesca i l’aqüicultura coincideixen amb el desenvolupament, des del Campus de Gandia de la UPV, de projectes que busquen reduir l’impacte ambiental de la producció, millorar la rendibilitat del sector i garantir el futur d’espècies vinculades al territori.

La Generalitat Valenciana ha anunciat una convocatòria d’ajudes dotada amb més de 16 milions d’euros per a fomentar la pesca i l’aqüicultura sostenibles durant el període 2026-2029. L’anunci es va realitzar durant una visita del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, a la Confraria de Pescadors de Gandia, coincidint amb les celebracions de la Mare de Déu del Carme i la Mare de Déu Blanqueta, dues dates estretament vinculades a la tradició marinera del Grau (Onda Naranja Cope).

El programa, emmarcat en el Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura —FEMPA—, destinarà cinc milions d’euros al foment d’una pesca sostenible, 10,9 milions a activitats aqüícoles i 300.000 euros a campanyes de promoció i comercialització de productes pesquers i aqüícoles. Els primers sis milions corresponents a l’anualitat de 2026 ja es poden sol·licitar.

Les actuacions subvencionables inclouen la reducció de l’impacte ambiental de la pesca, la millora de l’eficiència energètica, l’adaptació al canvi climàtic, l’economia circular, la seguretat alimentària i la modernització de les condicions laborals a bord. També es preveuen inversions en motors, llotges, ports pesquers, punts de desembarcament i sistemes de control i inspecció.

En l’àmbit de l’aqüicultura, es podran finançar inversions productives, la creació d’empreses i projectes dirigits a avançar cap a la neutralitat climàtica. Les ajudes destinades a la promoció, per la seua banda, pretenen millorar la comercialització i el coneixement dels productes pesquers i aqüícoles entre els consumidors i les empreses (Onda Naranja Cope).

Un sector profundament vinculat al Grau de Gandia

L’activitat pesquera local s’articula al voltant de la Confraria de Pescadors de Gandia, una entitat de dret públic i sense ànim de lucre que representa els interessos econòmics, socials i laborals de les persones que la integren.

A més de gestionar la venda del peix mitjançant la llotja, la Confraria disposa de serveis propis de subministrament de combustible i producció de gel, tramita ajudes i subvencions i organitza cursos per a actualitzar les titulacions professionals. Les seues instal·lacions incorporen també sistemes informatitzats de subhasta i una sitja automatitzada per a la fàbrica de gel (Confraria de Pescadors de Gandia).

La Confraria de Pescadors de Gandia participa també en l’actual GALP Província de València, successor de l’antic Grup d’Acció Local del Sector Pesquer la Safor. Aquesta associació reuneix 58 entitats pertanyents al sector pesquer, les administracions, l’àmbit social i empresarial i el sistema acadèmic, entre les quals es troba la Universitat Politècnica de València.

El seu àmbit d’actuació comprén la Safor, la Ribera Baixa, l’Horta Sud, València i el Camp de Morvedre. Entre les seues prioritats es troben la creació d’ocupació, la incorporació de joves, la innovació, la millora de la cadena de valor, la diversificació mitjançant el turisme pesquer i la conservació del patrimoni marítim (Xarxa Espanyola de Grups de Pesca).

Aquesta estructura resulta especialment rellevant perquè la sostenibilitat de la pesca no depén únicament de l’estat dels recursos marins. També requereix millorar la rendibilitat de les embarcacions, facilitar la formació, modernitzar els processos de comercialització i generar activitats complementàries que permeten mantindre l’ocupació i la cultura marinera.

L’evolució de les captures a Gandia

Les dades de les últimes dècades mostren una evolució irregular de l’activitat. Segons el Pla director d’infraestructures del Port de Gandia, elaborat per l’Autoritat Portuària de València, l’any 2018 es van desembarcar 2.178 tones de pesca fresca, el registre més elevat del període comprés entre 2012 i 2021.

La xifra va descendir posteriorment fins a les 966,7 tones de 2020, les 671,3 tones de 2021 i les 541,6 tones de 2022. L’any 2023 es va produir una recuperació moderada, amb 612,4 tones, mentre que el 2024 el volum va arribar a les 985,4 tones, d’acord amb la sèrie publicada pel Portal Agrari de la Generalitat Valenciana. Encara que aquesta evolució representa un repunt, la xifra continua situant-se per davall de la meitat del màxim registrat el 2018 (Portal Agrari de la Generalitat Valenciana).

L’Estudi socioeconòmic del sector pesquer de la Comunitat Valenciana, publicat per la Universitat d’Alacant, assenyala que les 541,6 tones comercialitzades a Gandia durant 2022 van generar aproximadament 2,89 milions d’euros, amb un preu mitjà de 5,33 euros per quilogram.

Si es comparen les dades de 2020 i 2022, el volum desembarcat a Gandia es va reduir un 44 %, mentre que el valor de les vendes va disminuir un 14,8 %. La diferència entre les dues variacions mostra que l’increment dels preus va compensar parcialment la caiguda de les captures, però no va resoldre els problemes de rendibilitat i continuïtat del sector (XV Fòrum Pesquer de Cartagena).

L’estudi identifica diverses dificultats comunes a la pesca valenciana: les limitacions dels dies de treball, la necessitat de renovar la flota, l’augment dels costos operatius, els problemes de comercialització, la dependència de grans compradors i la falta de relleu generacional. També destaca la necessitat d’incorporar innovacions tecnològiques i combustibles menys contaminants (Portal d’Investigació de la Universitat de Múrcia).

Les ajudes anunciades poden contribuir a afrontar alguns d’aquests problemes, especialment quan es dirigeixen a embarcacions menudes i familiars que disposen d’una menor capacitat per a finançar la renovació de motors, la digitalització o la millora de les seues condicions laborals.

L’IGIC i la investigació marina desenvolupada des de Gandia

L’aposta per una pesca i una aqüicultura més sostenibles connecta directament amb l’activitat científica del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València i, en particular, amb l’Institut d’Investigació per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres.

L’IGIC no és un projecte de nova creació, sinó un institut constituït el juliol de 2007 per a reunir i reforçar les capacitats investigadores del Campus de Gandia. Actualment, integra 11 grups i 62 investigadors i investigadores que treballen en àmbits com la socioeconomia, l’ecologia, l’oceanografia costanera, l’acústica submarina, les comunicacions i l’aplicació de sensors i sistemes intel·ligents (Pàgina oficial de l’IGIC).

El que sí que és recent són alguns dels projectes que s’estan desenvolupant des d’aquest entorn investigador. Entre aquests es troba ZeroFloc, una iniciativa estatal dedicada a estudiar nous sistemes de producció aqüícola basats en la tecnologia Biofloc.

Aquest sistema utilitza comunitats de microorganismes capaces de transformar els residus de carboni i nitrogen generats pels peixos i crustacis en biomassa aprofitable com a aliment. D’aquesta manera, es redueix la necessitat de renovar l’aigua, es limita la producció de residus i s’incorpora una font addicional de proteïna per als animals cultivats (Campus de Gandia Ciència – UPV).

ZeroFloc estudia sistemes multitròfics en els quals els residus produïts per una espècie poden ser aprofitats per una altra. Al Campus de Gandia s’estan desenvolupant tres experiments associats al projecte. Un combina gambes, llises i microalgues per a avaluar-ne els efectes immunològics, mentre que un altre analitza la capacitat de les microalgues per a depurar l’aigua utilitzada en la producció de llagostins (Campus de Gandia Ciència – UPV).

Aquesta línia d’investigació permet traslladar els principis de l’economia circular a l’aqüicultura: es redueix el consum d’aigua, es reutilitzen nutrients i es busca disminuir la petjada ambiental dels sistemes productius.

Els equips dels campus de Gandia i Vera de la UPV participen també en SwitchFloc, un projecte europeu que formarà 11 investigadors doctorals i estudiarà la implantació d’aquesta tecnologia a Europa. Entre les seues línies de treball es troben la substitució parcial de la farina de peix per proteïnes alternatives, la reutilització de l’aigua i l’aprofitament dels residus de Biofloc com a aliment per a altres espècies (Campus de Gandia Ciència – UPV).

La cria sostenible de l’escamarlà de Gandia

Una altra de les iniciatives desenvolupades al Campus és el projecte de cria sostenible de l’escamarlà de Gandia, iniciat el novembre de 2024 sota la direcció del professor i investigador Miguel Rodilla i finançat per l’Ajuntament de Gandia.

La investigació estudia l’aclimatació, l’alimentació i la reproducció de l’escamarlà en captivitat. El seu objectiu és desenvolupar un sistema que permeta produir i mantindre exemplars per a una futura comercialització en col·laboració amb la Confraria de Pescadors del Grau (Campus de Gandia Ciència – UPV).

El projecte no planteja substituir l’activitat pesquera tradicional, sinó explorar mètodes complementaris que reduïsquen la dependència exclusiva de la pesca extractiva i contribuïsquen a garantir la disponibilitat futura d’una espècie especialment vinculada a la gastronomia local.

La col·laboració amb els professionals del sector ha resultat fonamental. Els propietaris de l’embarcació pesquera Nova Emi van participar en la captura i selecció dels exemplars utilitzats als laboratoris, connectant l’experiència acumulada pels pescadors amb el coneixement científic del Campus de Gandia (Campus de Gandia Ciència – UPV).

Aquesta cooperació mostra que la transició cap a models més sostenibles no pot desenvolupar-se exclusivament des dels laboratoris. Requereix incorporar les confraries i les embarcacions al disseny de les investigacions, a les proves de camp i a l’avaluació de la seua possible aplicació comercial.

El repte del relleu generacional

La continuïtat de la pesca depén també del fet que noves persones puguen incorporar-se a la professió. Una investigació vinculada al Campus de Gandia i a l’IGIC, basada en la revisió de més de 2.400 estudis científics, va detectar que únicament cinc abordaven el relleu generacional com a problema central de la pesca europea.

El treball identifica més de vint barreres per a l’entrada de nous professionals, entre les quals es troben la inversió necessària per a adquirir una embarcació, la complexitat administrativa, la inestabilitat dels ingressos, les condicions laborals, la falta de conciliació i la percepció de la pesca com una professió amb poques perspectives de futur (Campus de Gandia Ciència – UPV).

Entre les possibles solucions, l’estudi planteja simplificar la normativa, impulsar mercats de proximitat, millorar la formació professional, acostar l’ofici als centres educatius i desenvolupar activitats complementàries, com el turisme mariner i els serveis ambientals.

A Gandia ja s’han desenvolupat iniciatives en aquesta direcció. L’any 2025, l’Ajuntament i el GALP Província de València van posar en marxa un programa formatiu dirigit especialment a joves i persones migrants, amb orientació laboral, alfabetització digital i preparació per a obtindre el títol professional de mariner pescador (Ràdio Gandia – Cadena SER).

Aquestes accions són necessàries perquè modernitzar els vaixells o reduir l’impacte ambiental no serà suficient si desapareixen les persones capaces de mantindre l’activitat i transmetre els coneixements vinculats a la mar.

Pesca, gastronomia i turisme sostenible

La conservació del sector pesquer té una repercussió directa sobre la identitat turística de Gandia. El peix desembarcat a la llotja proveeix peixateries, mercats i establiments hostalers i permet oferir als visitants un producte vinculat al territori, a la temporada i a unes tècniques de captura determinades.

La gastronomia local no depén únicament de les receptes. També es construeix a partir dels productors, els espais de venda, els oficis i els coneixements que fan possible que un producte arribe de la mar a la taula.

Les ajudes destinades a la promoció i la comercialització poden utilitzar-se per a millorar la identificació del peix de llotja als restaurants i comerços, reforçar-ne la traçabilitat, difondre les espècies locals i desenvolupar experiències vinculades a l’activitat pesquera, la llotja, la gastronomia i el patrimoni del Grau.

Aquestes iniciatives encaixen amb les línies del GALP Província de València, que preveu expressament el turisme pesquer, la comercialització directa i la diversificació de l’economia blava com a instruments per a generar ocupació i reduir la dependència exclusiva de l’activitat extractiva (Xarxa Espanyola de Grups de Pesca).

Gandia disposa d’una combinació especialment favorable per a avançar en aquest model: una confraria i una llotja actives, un port pesquer, un sector hostaler consolidat, recursos turístics relacionats amb la mar i un institut universitari especialitzat en la investigació de les zones costaneres.

El repte consisteix a connectar aquests elements. Les ajudes han de resultar accessibles per a les embarcacions menudes; els resultats científics han de transferir-se al sector, i el producte pesquer local ha de comunicar-se al consumidor amb claredat, evitant que perda la seua identitat dins d’una oferta gastronòmica cada vegada més globalitzada.

La nova convocatòria obri així una oportunitat per a entendre la pesca no solament com una activitat extractiva, sinó com a part d’un sistema que integra alimentació, investigació, patrimoni, ocupació, gastronomia i turisme. La col·laboració entre la Confraria, l’Ajuntament, el GALP i el Campus de Gandia pot contribuir al fet que la tradició marinera evolucione cap a un model més innovador, rendible i sostenible.

 

Fonts consultades

Compartir :