{"id":7871,"date":"2026-03-11T19:09:20","date_gmt":"2026-03-11T19:09:20","guid":{"rendered":"https:\/\/catedragandiatp.es\/importancia-y-capital-social\/"},"modified":"2026-03-12T17:12:42","modified_gmt":"2026-03-12T17:12:42","slug":"importancia-y-capital-social","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/catedragandiatp.es\/ca\/importancia-y-capital-social\/","title":{"rendered":"Importancia y capital social"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Societat i medi ambient<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els estudis que aprofundeixen sobre la import\u00e0ncia que per a la societat valenciana tenen les Falles, destaquen la seva rellev\u00e0ncia com un \u201csistema\u201d que permet generar capital social i relacional, a trav\u00e9s de les diferents activitats de les Comissions falleres, l’\u00fas compartit dels barris, la transmissi\u00f3 intergeneracional de l’organitzaci\u00f3 i claus de la festa, etc.<\/p>

Tamb\u00e9 les Falles generen conflictes entre els propis participants i amb altres ciutadans que no estan interessats en les mateixes. Podr\u00edem distingir diferents tipus de conflictes<\/strong>:<\/p>

a. Ve\u00efnals<\/strong>: soroll, carpes, verbes, talls de carrers, zones d’aparcament.<\/p>

b. Pol\u00edtics<\/strong>: \u00fas simb\u00f2lic i apropiaci\u00f3 de la festa per partits o moviments socials.<\/p>

c. Identitaris<\/strong>: debats sobre valenci\u00e0, llengua, religi\u00f3, tradici\u00f3 o modernitat.<\/p>

d. De g\u00e8nere<\/strong>: rols tradicionals davant de reivindicacions feministes i del col\u00b7lectiu LGTBI.<\/p>

c. Tur\u00edstics i urbans<\/strong>: massificaci\u00f3, gentrificaci\u00f3 i pressi\u00f3 sobre l’espai p\u00fablic, inflaci\u00f3 estacional de preus.<\/p>

Per altra banda, una festa tan multitudin\u00e0ria i \u201ctotal\u201d s’enfronta a reptes mediambientals<\/strong> importants dels quals cada vegada es parla m\u00e9s:<\/p>

a. Contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica: emissions de part\u00edcules en suspensi\u00f3 i gasos derivats de les mascletades di\u00e0ries, els castells de focs artificials, la crem\u00e0 i el tr\u00e0nsit intens durant aquests dies de celebraci\u00f3.<\/p>

b. Contaminaci\u00f3 ac\u00fastica: exc\u00e9s de decibels durant moltes hores di\u00e0ries, derivat de la pirot\u00e8cnia i de les verbes i de les activitats als casals.<\/p>

c. Generaci\u00f3 massiva de residus: paper de petards, residus d’activitats en carpes i verbes, consum massiu de begudes i menjar al carrer, amb dificultats per a un correcte reciclatge i generant sobrecostos de neteja.<\/p>

d. Consum energ\u00e8tic i petjada de carboni: il\u00b7luminaci\u00f3 art\u00edstica de carrers, escenaris, carpes i so; despla\u00e7aments massius de visitants cap al dest\u00ed i en el dest\u00ed.<\/p>

\u00a0<\/p>

\u00a0<\/p>

Les Falles, un cas d’estudi multidisciplinari<\/strong><\/p>

\u201cDes que els primers habitants van descobrir el foc, no ha deixat de ser un element present de manera habitual en la hist\u00f2ria de la Humanitat. Com a element visual, energ\u00e8tic, protector, sempre ha disposat d’un elevat poder de congregaci\u00f3 i, per tant, generador de sociabilitat. Per\u00f2 \u00e9s indubtable que les caracter\u00edstiques f\u00edsiques i materials del foc, li atorguen, a m\u00e9s, propietats psicoemocionals o conductuals al voltant del mateix, que el poden portar a ser utilitzat com a element de depuraci\u00f3 o eliminaci\u00f3 del \u201cno desitjat\u201d. En aquest context i, unint els conceptes de poder de congregaci\u00f3 i element depurador, \u00e9s possible deduir que qualsevol col\u00b7lectiu reunit al voltant del foc pot generar una situaci\u00f3 de reflexi\u00f3, amb judici popular incl\u00f2s, en qu\u00e8 l’\u00fanic a decidir sigui el que ha de terminar a la foguera. Aquest aspecte reflexiu de car\u00e0cter grupal, es podria relacionar directament amb la cultura popular, de construcci\u00f3 col\u00b7lectiva. Aix\u00ed mateix, ser\u00e0 possible triar la forma o expressi\u00f3 pl\u00e0stica que se li dona a l’objecte escollit, per a la seva depuraci\u00f3. I, finalment, es podria dir que tots els conceptes utilitzats anteriorment (congregaci\u00f3, sociabilitat, intencionalitat depuradora, reflexi\u00f3, expressi\u00f3 pl\u00e0stica, etc.), tenen un vincle conceptual com\u00fa, que \u00e9s la comunicaci\u00f3. L\u00f2gicament, despr\u00e9s de tot l’exposat, si situem la Falla a l’era moderna, com a element sol\u00b7licitat per enc\u00e0rrec, pressupostat i art\u00edsticament molt elaborat, estem davant d’un producte que pot ser mercantilitzat i, per tant, sotm\u00e8s a les lleis de mercat pr\u00f2pies de la ind\u00fastria.\u201d<\/p>

Collado Belda, E. (2018).\u00a0<\/span>Fallas de Valencia: un producto cultural multidisciplinar<\/span><\/i>.\u00a0<\/span>Culturas. Revista de Gesti\u00f3n Cultural, 5<\/span><\/i>(2), 68\u201392. Revista de Gesti\u00f3n Cultural<\/a><\/span><\/p>

\u00a0<\/p>

\u00a0<\/p>

Les falles i la desigualtat de g\u00e8nere<\/strong><\/p>

\u201cLes desigualtats de g\u00e8nere en les festes tradicionals han generat una creixent atenci\u00f3 social i acad\u00e8mica. Fen\u00f2mens com l’assetjament, ab\u00fas o agressions sexuals, els rols segregats o les codificacions patriarcals que faciliten institucions festives molt masculinitzades, tant en les composicions com en les din\u00e0miques internes, han revelat que existeix una persist\u00e8ncia en el manteniment que xoca amb l’evoluci\u00f3 de la societat cap a una major igualtat. En aquest sentit entenem que la cultura festiva tradicional no pot interpretar-se correctament des de la dimensi\u00f3 del consens sin\u00f3 com una arena de conflicte social. En aquesta perspectiva la idea del ritual festiu com a generador de pr\u00e0ctiques corporals, formes cognitives i reproducci\u00f3 de les desigualtats a partir del marc te\u00f2ric del ritual d’interacci\u00f3 de Randall Collins ens sembla adequat per interpretar aquesta continu\u00eftat de la dominaci\u00f3 patriarcal. Examinarem des d’aquesta teoria el cas de les Falles de Val\u00e8ncia en qu\u00e8 es construeix una imatge t\u00f2tem de les dones. Aix\u00ed, en el ritual d’interacci\u00f3 i les institucions se les discrimina afavorint la perpetuaci\u00f3 dels rols de g\u00e8nere tradicionals i la desigualtat estructural festiva. No obstant aix\u00f2, dones falleres, per\u00f2 tamb\u00e9 sectors del moviment feminista de la ciutat, lluny de conformar-se amb la posici\u00f3 passiva assignada per la \u201ctradici\u00f3\u201d han aprofitat el ritual festiu per fer emergir les seues reivindicacions\u201d<\/p>

Gisbert Gracia, V., & Rius\u2011Ulldemolins, J. (2020). \u00bfLa \u201creina de la fiesta\u201d? Fiestas tradicionales y reproducci\u00f3n de la desigualdad de g\u00e9nero.\u00a0<\/span>Disparidades. Revista de Antropolog\u00eda, 75<\/span><\/i>(2), e021.\u00a0<\/span>Revista de Antropolog\u00eda<\/span><\/a><\/p>

\u00a0<\/p>

\u00a0<\/p>

Altres fonts d’inter\u00e8s:<\/strong><\/p>