1.0Cátedra Gandia Turismo Inteligentehttps://catedragandiatp.es/ca/lvmusdiohttps://catedragandiatp.es/ca/author/lvmusdio/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="6CEq51oFNk"><a href="https://catedragandiatp.es/ca/importancia-y-capital-social/">Importancia y capital social</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://catedragandiatp.es/ca/importancia-y-capital-social/embed/#?secret=6CEq51oFNk" width="600" height="338" title="“Importancia y capital social” — Cátedra Gandia Turismo Inteligente" data-secret="6CEq51oFNk" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://catedragandiatp.es/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> Societat i medi ambient Els estudis que aprofundeixen sobre la importància que per a la societat valenciana tenen les Falles, destaquen la seva rellevància com un “sistema” que permet generar capital social i relacional, a través de les diferents activitats de les Comissions falleres, l'ús compartit dels barris, la transmissió intergeneracional de l'organització i claus de la festa, etc.També les Falles generen conflictes entre els propis participants i amb altres ciutadans que no estan interessats en les mateixes. Podríem distingir diferents tipus de conflictes:a. Veïnals: soroll, carpes, verbes, talls de carrers, zones d'aparcament.b. Polítics: ús simbòlic i apropiació de la festa per partits o moviments socials.c. Identitaris: debats sobre valencià, llengua, religió, tradició o modernitat.d. De gènere: rols tradicionals davant de reivindicacions feministes i del col·lectiu LGTBI.c. Turístics i urbans: massificació, gentrificació i pressió sobre l'espai públic, inflació estacional de preus.Per altra banda, una festa tan multitudinària i “total” s'enfronta a reptes mediambientals importants dels quals cada vegada es parla més:a. Contaminació atmosfèrica: emissions de partícules en suspensió i gasos derivats de les mascletades diàries, els castells de focs artificials, la cremà i el trànsit intens durant aquests dies de celebració.b. Contaminació acústica: excés de decibels durant moltes hores diàries, derivat de la pirotècnia i de les verbes i de les activitats als casals.c. Generació massiva de residus: paper de petards, residus d'activitats en carpes i verbes, consum massiu de begudes i menjar al carrer, amb dificultats per a un correcte reciclatge i generant sobrecostos de neteja.d. Consum energètic i petjada de carboni: il·luminació artística de carrers, escenaris, carpes i so; desplaçaments massius de visitants cap al destí i en el destí.  Les Falles, un cas d'estudi multidisciplinari“Des que els primers habitants van descobrir el foc, no ha deixat de ser un element present de manera habitual en la història de la Humanitat. Com a element visual, energètic, protector, sempre ha disposat d'un elevat poder de congregació i, per tant, generador de sociabilitat. Però és indubtable que les característiques físiques i materials del foc, li atorguen, a més, propietats psicoemocionals o conductuals al voltant del mateix, que el poden portar a ser utilitzat com a element de depuració o eliminació del “no desitjat”. En aquest context i, unint els conceptes de poder de congregació i element depurador, és possible deduir que qualsevol col·lectiu reunit al voltant del foc pot generar una situació de reflexió, amb judici popular inclòs, en què l'únic a decidir sigui el que ha de terminar a la foguera. Aquest aspecte reflexiu de caràcter grupal, es podria relacionar directament amb la cultura popular, de construcció col·lectiva. Així mateix, serà possible triar la forma o expressió plàstica que se li dona a l'objecte escollit, per a la seva depuració. I, finalment, es podria dir que tots els conceptes utilitzats anteriorment (congregació, sociabilitat, intencionalitat depuradora, reflexió, expressió plàstica, etc.), tenen un vincle conceptual comú, que és la comunicació. Lògicament, després de tot l'exposat, si situem la Falla a l'era moderna, com a element sol·licitat per encàrrec, pressupostat i artísticament molt elaborat, estem davant d'un producte que pot ser mercantilitzat i, per tant, sotmès a les lleis de mercat pròpies de la indústria.”Collado Belda, E. (2018). Fallas de Valencia: un producto cultural multidisciplinar. Culturas. Revista de Gestión Cultural, 5(2), 68–92. Revista de Gestión Cultural  Les falles i la desigualtat de gènere“Les desigualtats de gènere en les festes tradicionals han generat una creixent atenció social i acadèmica. Fenòmens com l'assetjament, abús o agressions sexuals, els rols segregats o les codificacions patriarcals que faciliten institucions festives molt masculinitzades, tant en les composicions com en les dinàmiques internes, han revelat que existeix una persistència en el manteniment que xoca amb l'evolució de la societat cap a una major igualtat. En aquest sentit entenem que la cultura festiva tradicional no pot interpretar-se correctament des de la dimensió del consens sinó com una arena de conflicte social. En aquesta perspectiva la idea del ritual festiu com a generador de pràctiques corporals, formes cognitives i reproducció de les desigualtats a partir del marc teòric del ritual d'interacció de Randall Collins ens sembla adequat per interpretar aquesta continuïtat de la dominació patriarcal. Examinarem des d'aquesta teoria el cas de les Falles de València en què es construeix una imatge tòtem de les dones. Així, en el ritual d'interacció i les institucions se les discrimina afavorint la perpetuació dels rols de gènere tradicionals i la desigualtat estructural festiva. No obstant això, dones falleres, però també sectors del moviment feminista de la ciutat, lluny de conformar-se amb la posició passiva assignada per la “tradició” han aprofitat el ritual festiu per fer emergir les seues reivindicacions”Gisbert Gracia, V., & Rius‑Ulldemolins, J. (2020). ¿La “reina de la fiesta”? Fiestas tradicionales y reproducción de la desigualdad de género. Disparidades. Revista de Antropología, 75(2), e021. Revista de Antropología  Altres fonts d'interès:Ariño Villarroya, A. (1990). Fiesta y sociedad en la València contemporánea. València: Universitat de València, Servei de Publicacions. ISBN 84‑370‑0596‑5.  Ariño Villarroya, A. (1992). La ciudad ritual: la fiesta de las Fallas. Barcelona: Anthropos Editorial. ISBN 978‑84‑7658‑368‑5.  Gallotta, E. (2025). Unveiling the social impacts of festivals: A case study of Las Fallas, Valencia (Master’s dissertation). Università degli Studi di Milano‑Bicocca. Recuperat de enricogallotta.comHernàndez i Martí, G.‑M. (2006). Los estudios falleros: El desarrollo de la investigación social sobre las Fallas de València. Anduli: Revista Andaluza de Ciencias Sociales, 6, 93–114.  La Sexta. (2020, 7 de marzo). Las fallas más “ecológicas”: Valencia se compromete con el medio ambiente celebrando una fiesta más sostenible. Recuperat de lasexta.comMoreno, T., Querol, X., Alastuey, A., Amato, F., Pey, J., Pandolfi, M., Kuenzli, N., Bouso, L., Rivera, M., & Gibbons, W. (2010). Effect of fireworks events on urban background trace metal aerosol concentrations: Is the cocktail worth the show? Journal of Hazardous Materials, 183(1–3), 945–949. ArtículoRius‑Ulldemolins, J., Díaz‑Solano, P., & Gisbert Gracia, V. (Eds.). (2025). Cultura festiva, dominació política i conflicte social: El cas de les Falles de València. València: Publicacions de la Universitat de València. ISBN 978‑84‑1118‑599‑8.  Solá Llavata, N. (2022, 4 de julio). Educar en diseño de fallas: Entrevistas y reflexiones sobre feminismos y disidencias en la cultura fallera (Trabajo Fin de Máster). Universidad Miguel Hernández de Elche. Recuperat de Universidad Miguel Hernández de Elche